La ruta comença a Sodupe (Gúeñes). Nombrosos edificis d'interès històric i cultural són testimonis fidels del seu important passat històric, bressol de famílies nobles. L'església de Santa Maria, amb la seva excel·lent façana gòtica, comparteix protagonisme amb la vil·la Urrutia, l'actual ajuntament, en els jardins del qual s'ha creat Arenatzarte, un espai dedicat a l'art d'avantguarda on les exposicions es combinen en perfecta simbiosi amb el seu parc botànic. De fàcil accés, la ruta arriba a Alonsotegi. El més cridaner d'Alonsotegi és la seva pronunciada orografia, ja que té un fort desnivell, sent l'alçada mínima d'uns 50 m on es troba el nucli urbà, i la màxima de gairebé 1000 m sobre el nivell del mar al mont Ganekogorta, el que fa d'Alonsotegi un dels municipis més muntanyós a Bizkaia.
A partir d'aquí, el recorregut ascendeix progressivament fins a arribar als afores del pic Gasterantz, des del qual descendeix fins al centre d'interpretació de Penyes Negres, lloc on podem apreciar la profunda transformació de l'entorn principalment com a conseqüència de l'activitat minera, característica que ens acompanyarà durant al llarg de varis quilòmetres del nostre viatge. La ruta continua el seu descens, passant pel mític i històric poble de La Arboleda, població minera on s'extreia mineral de ferro. Les antigues mines són ara embassaments artificials envoltats d'un entorn verd únic i imprescindible de visitar.
La ruta discorre cap al nord i descendeix fins a arribar al Museu Miner del País Basc. El Museu Miner del País Basc és un centre dedicat a l'estudi i difusió del coneixement de la cultura i història de la mineria al País Basc i especialment de la zona minera de Biscaia. Entitat sense ànim de lucre que va sorgir d'una iniciativa social desenvolupada el 1986, any en què es va crear l'Associació Museu Cultural de la Mineria, formada entre d'altres per antics miners i siderúrgics que veuen, en plena crisi industrial, com els elements que han format part del que fins llavors havia estat l'essència de Bizkaia, comencen a estar abandonats. L'etapa finalitza a Muskiz, a la platja de La Arena on podràs gaudir d'un merescut descans.
La següent etapa té lloc entre Muskiz i Turtzioz. Aquesta etapa de muntanya cobreix l'antiga xarxa minera d'Alen.
El Vedat Miner Alen està format per tres zones d'explotació: la Sorpresa i l'Amalia Juliana, que es treballaven a cel obert, i la Maria, la feina de la qual es feia a la galeria. D'aquest vedat miner destaca la Bocamina Santa Llúcia, dins de la qual hi ha una ermita amb aquest nom. La importància d'aquest vedat va fer que des de finals del segle XIX es formés aquí un barri miner. A principis de 1900 tenia més de 500 habitants, de manera que es van haver de crear diferents serveis per a aquesta comunitat.
Amb importants desnivells que travessa la ruta pel vedat miner d'Alen, que, circumscrivint els vessants del pic d'Alen, iniciarà el seu descens fins a la localitat de Turtzioz; final d'etapa. La següent etapa parteix de Turtzioz, amb una contínua progressió ascendent, i recorre les pastures d'aquest entorn ramader.
En direcció al Parc Natural d'Armañón, la ruta s'endinsa en una zona de paisatges terrestres i càrstics. Gràcies a aquests massissos de pedra, Armañón gaudeix d'un microclima que ha permès créixer roures i fagedes mediterranis a pocs quilòmetres de la costa cantàbrica. Durant la ruta, de dificultat mitjana, es voreja el roure Remendón, un bosc d'exemplars enormes centenaris, el més gran de Biscaia. Des d'aquí es pot veure el pic Armañón, un pic arrodonit habitat per cavalls, pottokas, ovelles i vaques pasturant. Turtzioz comparteix la propietat del parc natural d'Armañón amb la vall de Karrantza. A partir d'aquest punt s'inicia un descens d'uns 12 quilòmetres fins a la carretera Bi-630 on es pot accedir a Ambasaguas, un lloc on descansar i recuperar forces per a la dura etapa de l'endemà.
La següent etapa ens permetrà descobrir la vall de Karrantza. Karrantza és la vall més gran de Biscaia, un lloc on la natura ens mostra el seu costat més fascinant. Està situat al límit amb Burgos i Cantàbria, protegit pels Montes d'Orduna al sud i pel Parc Natural d'Armañón al nord. Aquesta ruta visita la serra d'Ordunte, una serra de més de 20 quilòmetres, coronada per diversos cims que superen els 1.000 metres. Es tracta d'una ruta exigent que ens portarà a esforçar-nos per accedir a veritables torres de vigilància en aquest bell enclavament. La ruta que comença a Turtzioz, amb una contínua progressió ascendent, travessa les pastures d'aquest entorn ramader. En direcció al Parc Natural d'Armañón, la ruta s'endinsa en una zona de paisatges terrestres i càrstics. Gràcies a aquests massissos de pedra, Armañón gaudeix d'un microclima que ha permès créixer roures i fagedes mediterranis a pocs quilòmetres de la costa cantàbrica. En aquesta etapa, tornem a començar amb una llarga i contínua progressió ascendent que s'endinsa entre boscos per donar pas ràpidament als prats d'aquest entorn ramader. El primer punt destacable es troba al cim d'Ubal.
Continuant per pistes i camins ramaders, es puja a un segon nivell prop del pic Cotobasero, a uns 15 quilòmetres de l'inici de l'etapa. L'ascensió continua endinsant-se en el bosc i acaba fent un fort pendent en ziga-zaga que ens perfila a l'ombra del mont Peñalta.
Continuant per pistes i camins ramaders, es puja a un segon nivell prop del pic Cotobasero, a uns 15 quilòmetres de l'inici de l'etapa. L'ascensió continua endinsant-se en el bosc per acabar fent un fort pendent en ziga-zaga que ens perfila a l'ombra de la Muntanya Peñalta. A partir d'aquí, la progressió serà descendent per tornar breument a la porta de Brena per la qual accedirem en molt poca distància a la següent muntanya anomenada Balgerri, un lloc ideal per fer un descans i accedir a aquest pic amb unes vistes inigualables de la Vall de Karrantza.
La ruta continua per la línia de cims on destaquen el Portillo de Gospeñata, el Pic del Llos de Pedranzo, el Mont Maza Pando, en un descens continu que ens acostarà als vessants de la Muntanya Kolitza, un lloc espectacular per gaudir d'un paisatge impressionant. Des d'aquest punt, baixem a Balmaseda, el primer poble fundat a Biscaia, per còmodes pistes que ens deixaran en el teixit urbà i podrem recuperar-nos d'aquesta difícil època.
L'última etapa, apta per a bicicletes de muntanya, puja durant vuit quilòmetres a prop d'Arbaliza i Celadilla. Davant d'un paisatge impressionant, comença el descens entre boscos i prats fins a l'aparcament de Rigadas al costat del pic del mateix nom. En aquest punt canviem cap al vessant sud fins a la població de Gordexola, on podeu aturar-vos pel camí per a un merescut descans. La vall de Gordexola està travessada pel riu Herrerías Ibalzibar, un riu que actualment és molt gran i que en el passat va donar a llum un gran nombre de ferros. Des d'aquí, gairebé sense desnivell, tornem de nou a Sodupe, punt d'inici del viatge.
Si voleu evitar aquesta etapa de muntanya, és possible arribar a Sodupe seguint el corredor de Kadagua. Les aigües del riu Kadagua ens guien en un viatge ple de sorpreses, racons encantadors i natura en abundància. És possible recórrer la major part d'aquesta etapa seguint el bidegorri paral·lel al riu, tot i que hi ha petits trams on caldrà sortir a la carretera principal.
Artzentales, Balmaseda, Galdames, Gordexola, Güeñes, Karrantza Harana, Turtzioz, Zalla, Alonsotegi, Muskiz, Ortuella, Zierbena, Abanto-Zierbena
Afegir una valoració